El pacte amb el diable al paradís de les piscines cobertes

En aquesta part de l’Europa del sud on més piscines cobertes per metre quadrat s’han aixecat en aquests últims trenta anys i que alguns encara anomenen España, Goethe està a punt de veure néixer un nou Faust en un poble de la costa catalana. Mefistòfels ho té tot a punt perquè quatre homes que responen al nom de pila: Carles, Jordi, Ferran i Xaviergarcialbiol, venguin la seva ànima al diable firmant un pacte entre ells i les seves famílies, que portarà a un i sols a un a la cadira consistorial amb més deutes i menys diners d’aquesta regió que alguns encara anomenen Cataluña. El tron d’alcalde de Badalona està en joc.

Déu doni sort i tingui en la seva glòria a qui d’ells arribi al lloc més alt. Sort per tots menys pel darrer, que no la necessita. Perquè, qui necessita sort quan l’acompanyen intel·lectuals de renom de la talla de Miguel Jurado o Rosa Bertran? Qui necessita sort quan té un projecte tan ambiciós i treballat durant tants anys per portar al lloc que li correspon a la ciutat que ha viscut de tapada capital d’Europa per tant de temps? Sort? Sort la necessitarà el Carles, Jordi o Ferran que s’immoli en nom de la seva petita pàtria. I si ho pensem bé la sort també la necessitaran tots tres alhora i tots nosaltres!

Ara, compte però, amb els replecs del contracte, amb la lletra petita, amb els compromisos letals… compte sobretot amb la primera o segona parts contractants, depèn! Compte que s’haurà de pagar la festa! Compte que l’haurem de pagar entre tots! Compte, molt de compte!

(Jo ara volaré altra vegada cap a Paris on fins fa ben poc el govern municipal encara lliurava de pagar l’iva bars i restaurants tot i que la crisi ja s’havia acabat (allà!), perquè volien assegurar-se abans de carregar-los amb l’impost novament de que tot tornava a rutllar bé. Volien saber del cert que la recuperació anava de debò, abans d’arriscar-se a pujar els preus per passiva o activa i entrar en una segona espiral de crisi de consum perillosa que els podria haver portat, aquella vegada sí, a la recessió. Com són els francesos, oi?)

Posted on Juny 6, 2011, in Badalona, CIU, Fent bullir l'olla, ICV-EUiA, Pep Mita, PSC and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: