Deixeu-me que parli bé de Ferran Falcó

Quan l’Oriol Lladó em va suggerir per primera vegada que li donés un cop de mà a ell i a Accent, Independents per Badalona, en els primeríssims passos que volien donar en la política municipal de Badalona de la mà d’ERC –ara per fi també amb les JERC i Rcat– em va fer certa mandra, tot i que finalment vaig accedir i ara m’ho estic passant bé amb ells, cosa que ja sospitava que passaria. Per què aquella primera sensació de mandra, doncs?

La darrera vegada que em vaig embolicar en la política municipal –no la primera i darrera segons alguns, despistats!– també em va moure l’amistat amb una gent, la d’ICV aleshores, que tot i que va acabar amb la meva marxa del partit per desacords evidents –un divorci definitiu però amable– també em va deixar un grapat d’amics i amigues i ai… un cert cansament del fet de no poder parlar mai bé d’algú que no fos dels teus i sobretot de no poder discrepar mai públicament del teu partit.

Amb la gent d’Accent tinc quasi la seguretat que no caldrà que em posi la faixa disciplinar de rigor però deixeu-me fer la prova del nou. Deixeu-me que parli bé de Ferran Falcó!

A en Ferran el coneixo només del món de la política, no us vull enganyar. El recordo, per exemple, per la muntanya de preguntes que etzivava al govern de la ciutat en els plens municipals quan estava CIU a l’oposició –un divertiment que lluny del que es pugui pensar animava una mica l’ensopiment general de la sala. També recordo les seves respostes iròniques quan la Maite Arqué –paraules del mateix Ferran Falcó– el renyava! El recordo com un home de partit disposat sempre a pactar — fruit suposo del seu sentit comú i la seva llarga cultura de fer política dins d’una coalició, CIU–. Una persona intel·ligent que argumenta les seves posicions, contundent quan cal, però mai o poquíssimes vegades fregant la desqualificació –alguna vegada potser es deu haver deixat anar, jo no ho recordo–. En fi, una persona amb la que la gent que votem a Badalona i no ho fem per CIU, estem prou tranquils perquè sabem que si mai arriba a ser alcalde no haurem d’exilar-nos políticament –i no estic pensant només amb el PP–. En Ferran és una bona persona que ara es dedica a la política al capdavant d’una opció que no és la meva. Punt. Ja està, ja ho he fet!

Només una cosa: aquest video Ferran, és molt carrincló i els actors semblen sortits d’una pel·lícula del Greco (Ei! De bon rotllo t’ho dic).

Que què tenim? Catalanufos poc il·lustrats!

El padrí ha agarrat una emprenyà d’aquí t’espero.

A la terra del bon ordi, just al bressol de la cervesa, ens bull la carcanada. Per què? Catalanufos poc llegits, s’obliden de naltros altra vegada.

Despós de fermar els marrans, m’agito i busco repòs. Quan per fi acluco els ulls em deperta la meua neboda: Gasparet!  Que a la tele fan propaganda de Catalunya i la nostra cervesa!  Vinga, espavil Gasparet, a vore…

I què hem trobo?  Que nos han oblidat altra vegada! Barcelona lo centre de tot lo món! Quina novetat!

A vore qui nos fa propaganda d’una vegada! A Alcarràs també votem, eh!

Tenim los neulers plens dels pixapresseguers!

El PP busca culpables i no els troba

El PP busca culpables i no els troba.

Ahir vaig sortir de casa disposat a veure si era veritat el rumor que fa bullir la sang a tants ciutadans. ¿És veritat que el PP guanyarà les properes eleccions a l’alcaldia de Badalona?

Vaig donar per aquest ordre els següents passos:

1 Anar a buscar el pa (em vaig trobar 3 persones a la cua + dos dependentes)

2 Comprar el diari (em vaig trobar 3 persones a la cua, la dependenta i una persona que entrava quan jo sortia)

3 Tornar a casa a esmorzar (em trobo la meva dona i la meva filla)

A les dotze persones els faig la mateixa pregunta: Votareu en García Albiol pel mes de maig a les eleccions? La resposta sempre és la mateixa: Quèèèèèèèèè!!!!!!!!!! (dedueixo que volen dir que no)

Veig que un zero per cent votarà al PP. Els truco i els dono el resultat de la meva enquesta, no m’agrada fer patir als animals ni tenir enganyada la gent. Responen de mala manera i ho entenc. La decepció és molt gran.

Ara el PP busca culpables i no els troba. Cony és molt senzill, no!

23F, ni fa tant ni fa tant poc

Eren uns altres temps tot i que a alguns els hi puguin semblar els mateixos.

Per exemple:

A Badalona encara hi havia una companyia d’assegurances anomenada España, S.A. amb seu social a dalt del carrer del Carme. La guàrdia urbana no tenia pistoles per defensar l’ajuntament, però els fatxes sí per fer el contrari. A la gent d’Alianza Popular els podies titllar de fatxes a la cara i no s’ofenien gens ni mica. Els Estats Units ja eren els culpables de tot i Fidel Castro encara era una bellíssima persona. Encara hi havia progres amb pedigrí: ells havien de dur barba, bigoti i melena encara que no els creixés el pèl i elles no podien dur sostenidors però havien de lluïr vestits llargs estampats de flors. Joan Brossa dedicava llibres sencers a ciutadans bascos que avui estan a la presó, llibres que els podies comprar a la llibreria ‘Al Vent’ o a Barcelona. Tots els nacionalistes havien de ser per força de dretes i tots els esquerrerosos eren sospitosos de llegir molt i fins escriure! Molts èrem càrrecs de confiança de l’Ajuntament sense cobrar mai ni un duro i d’altres començaven a ser càrrecs de poca confiança cobrant uns bons dinerons. Les diferències i també algunes semblances amb els temps actuals eren tantes que no acabaríem mai.

En fi… molts teníem por del que pogués passar perquè havíem format part d’aquell gran partit transversal catalanista, nacionalista i no, d’esquerres i de no tant d’esquerres, d’obrers i d’universitaris, que no es dèia PSUC, ni PSC, ni CIU, ni ERC però que també s’ho deia, em refereixo a aquell gran partit que Raimon va batejar amb les sigles: E.Q.C.F. , Els Que Corrien Fugien.

Aleshores la memòria no s’havia de recuperar, encara.

La paret blanca al facebook de l’Enric Vidal

L’Enric Vidal, el mateix que clama des de Badalona que dur que és ser pingüi!!! ha obert un espai, una paret blanca al facebook convidant a la gent que hi escrigui aquelles petites grans coses que els fan la vida millor tot i que sigui dur, molt dur, ser pingüi! La paret blanca duu per senyera: Petits grans plaers.

A tota aquesta gent amargada que sense cap mena d’ironia, amb una falta d’humor que tomba d’esquena, que sempre pondera des dels seus balcons del facebook, dels vells diaris, dels seus blocs o des d’on sigui com ha de ser Badalona i el món vist des del seu melic, a tots aquests savis salomons que despotriquen de qualsevol ànima que no pensa com ells, potser haurien de girar-se, deixar el seu mirall en pau, baixar de la seva columna i veurien en la paret de l’Enric, com el món és molt més senzill del que es pensen.

És saludable fer-hi un tomb. A l’Amélie li ha agradat molt!

Es desferma l’eufòria! Gina de Tera, la nova alcaldessa!

Estat en que es trobava el Facebook (a les 15:16 del 7 de febrer de 2011) després de l’anunci de Gina de Tera presentant-se a l’alcaldia de vés a saber quin municipi.

L’alcaldia està ja decidida!

La Gina de Tera
Decidit!!! Em presento a les eleccions!!!
Ahir a les 01:35 mitjançant Web per a mòbil · M’agradaJa no m’agrada ·

*
*
A Marc Sallas Batlle, Agnès Rotger, Mercè Vidal Famadas i 3 més els agrada.
*
o
Oriol Lladó Esteller yes!
Ahir a les 01:40 · M’agradaJa no m’agrada
o
Ferran Hidalgo Com?
Ahir a les 01:42 · M’agradaJa no m’agrada
o
Carles Carvajal Coll Badalona s’ho mereix! Felicitats!
Ahir a les 01:48 · M’agradaJa no m’agrada
o
Eva Santana Bigas Ostres!
Ahir a les 10:50 · M’agradaJa no m’agrada
o
Toni Cano hahahaha, molt bona Gina
Ahir a les 11:26 · M’agradaJa no m’agrada
o
Marc Jurado Miró Faràs tàndem amb na Carmen de Mairena? Arrassareu!!!!!
Ahir a les 13:04 · M’agradaJa no m’agrada
o
Gemma Sala Sebastià Necessites alguna assessora d’alguna cosa? Pensa en mi, jo també vull, …com era? treballar poc i guanyar molts diners?
Ahir a les 13:40 · M’agradaJa no m’agrada
o
Carles Carvajal Coll De Tera…necessito saber els 5 primers de les llistes per fer la nota de premsa!!! per cert, el logo de quin color serà al final???
Fa 21 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Gina de Tera Carles,tenvio un Mail privat,pensa q hi ha sorpreses…la gemma sala vol ser un carrec dconfiança. El nom ja el saps NI PUNT NI COMA,el logo tel passo mes tard.recorda fer la nota de la presentacio oficial!!
Fa 20 hores · M’agradaJa no m’agrada · 1 personaCarregant…
o
Gemma Sala Sebastià Ei! que no va en conya, t’envio el currículum
Fa 20 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Mono Volador Vota partit Ni Ni!

Jo et puc ajudar a penjar cartells, com que no necessito escala…
Fa 19 hores · M’agradaJa no m’agrada · 1 personaCarregant…
o
Marc Jurado Miró El Tot.bad , la revista electrònica de la Badalona independent del segle XXII parlarà un dia dels tres grans exponents en matèria política que va tenir la vil·la de Badalona als segles XX i XXI. Pilar Rahola, Garcia Albiol i Gina de Tera.
Fa 19 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Albert Soler Gonzalez Carles apunta jo vaig de número 2. Gina no ho dubtis pas, o em poses segundo de abordo o publico quelcom que tinc al calaix. Carles apunta jo vaig de número 3. Gina no ho dubtis pas, o em poses tercero de abordo o publico quelcom que tinc al calaix. Carles apunta jo vaig de número 4. Gina no ho dubtis pas, o em poses cuarto de abordo o publico quelcom que tinc al calaix. Carles apunta jo vaig de número 5. Gina no ho dubtis pas, o em poses quinto de abordo o publico quelcom que tinc al calaix.
Fa 19 hores · M’agradaJa no m’agrada · 1 personaCarregant…
o
Pep Mita Bah! Quin secret…
Fa 18 hores · M’agradaJa no m’agrada · 1 personaCarregant…
o
Jordi Saladrigas Forteza hombre Gina! Amiga meva! suposo que recordaras, quan guanyis, que som super amics i que jo faria qualsevol cosa per tu. No sé un lloc discret a l’Ajuntament el trobes segur… jo no faré soroll ni treballaré gaire per no despertar sospites!
Fa 3 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Gina de Tera home!! jordi, mira, et poso al número 6 de la llista!
Fa 3 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Jordi Saladrigas Forteza vamooooooooos!!!! Podré repartir octavetes?
Fa 3 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Gina de Tera oi tant!!! i cantar en els consells nacionals!
Fa 3 hores · M’agradaJa no m’agrada · 1 personaCarregant…
o
Francesc Duran Vilalta Quina decepció. Nosaltres que t’havíem guardat el número 28 de la llista i que et volíem fer regidora de cultura. Això no ens ho esperàvem de tu 😦
Fa 2 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Gina de Tera a veure… és q amb aquesta foto, francesc… no sé de part de qui estàs… de la CUP o d’ICV??
Fa 2 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Francesc Duran Vilalta Calla calla, que ens xafaràs la notícia bomba d’una coalició d’esquerres a Badalona! xD
Fa 2 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Gina de Tera glups!
Fa 2 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Pep Mita He recollit toooooot els rastrell de comentaris, he fet un programa electoral i ara sóc jo que em presento, però per Alcarràs, el meu poble eh!
Fa 2 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Gina de Tera oh!! grrrrrr… pactem?
Fa 2 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Pep Mita Mitja pastanaga pertu i mitja per mi. Però t’aviso que a Alcarràs s’arriba els 40 graus cada estiu!
Fa 2 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Gina de Tera però si fem un govern 2.0 amb polítiques 2.0 i un programa 2.0 el podem executar des de sibèria, pep!
Fa 2 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Pep Mita Buenu, ara li trec la pols a la guillotina… però els calçots ens els fotem a la vora del Segre, eh!
Fa 2 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Gina de Tera oi tant! ja portaré el romesco!
Fa 2 hores · M’agradaJa no m’agrada
o
Crajes Carla Jessica jajajajaja ben fet
fa prop d’una hora · M’agradaJa no m’agrada
o
Miquel Estruch Traité Molt maco això! I ara que faig jo, eh? Plego???
Va, mira…en Duri t’oferia el 28, jo t’ofereixo el número Π (3,1416). A que mola!
fa prop d’una hora · M’agradaJa no m’agrada
o
Pau Rull Bassols Home, jo crec k en durin te una foto tremenda d VOTA A DURIN 3D encara no publicada… Gina, saps que jo seria un gran reclam mediàtic pel teu partit. així que si em pots donar un parell sous, jo vaig treient el cap i saludant i fent veure que treballo.. jijijiji
fa prop d’una hora · M’agradaJa no m’agrada
o
Pep Mita És impropi d’un d’ERC que ofereixi el número Π (3,1416). Però, una vegada la Gina i jo haguem fet la migdiada (cada oveja con su pareja) la Gina, que té el meu permís, emetrà un comunicat definitiu
Fa 52 minuts · M’agradaJa no m’agrada
o
Gina de Tera El comunicat el faré públic… més endavant, ara estic treballant (per la ciutat evidentment!), Pau et poso de número 4!!!!
Fa 31 minuts · M’agradaJa no m’agrada
o
Albert Soler Gonzalez oh sento gina, del 2 al 5 estan ocupats.
Fa 19 minuts · M’agradaJa no m’agrada
o
Jordi Ballesteros Ventura
Gina, vigila no t’oblidis de la paperassa oficial, inscripcions al registre, etc… Només faltaria que amb les expectatives, (sòlides), que estàs generant entre els votants, se n’anés tot en orris per una tonteria així.

Espero frisós la pro…pera enquesta d’El Tot.Mostra’n més…
Fa 18 minuts · M’agradaJa no m’agrada
o
Gina de Tera Jordi, comptava que tu m’ajudaries amb la paperassa oficial.
Albert! Com a líder absoluta del partit, jo decideixo qui va als números, compte! t’he posat al núm 3, com et queixis… et poso a conduir autobusos!!!
Fa 7 minuts · M’agrada

Es desferma l’eufòria!

La Sargantana fulmina amb un sol video les campanayes electorals tradicionals

La Sargantana fulmina amb un sol video totes les possibles campanyes electorals presents, passades i futures.

Ja poden plegar tots els directors i directores de qualsevol mena de campanya electoral, tots els cagamandúrries estrategues polítics de Badalona i de l’estranger sencer. Que els embalsamin i llestos. La Sargantana de Badalona, amb l’excusa de la convocatòria d’un ‘speed dating’ preelectoral puja a youtube un video que hauria de ser el canon, la plantilla i el mirall de qualsevol mena de campanya electoral amb cara i ulls.

Molts sospitàvem que era cert el que els nens de cinc anys repetien pels carrers de Badalona: La Sargantana no és només un restaurant, La Sargantana és un Ajuntament. No li calen càrrecs de confiança ni guàdies urbans a la porta. Amb l’alcalde a la cuina i els regidors focalitzats en la seva programació cultural han passat desapercebuts fins ara, però el dia que es decideixin a ampliar el seu negoci cap a l’urbanisme, la seguretat ciutadana, les escoles… en fi, a endreçar Badalona, la opa sobre l’actual Ajuntament verticalment democràtic serà total.

Aquest és el video haiku 3.0:

Seguint El Ple de #Badalona pel canal #plebdn

El Ple de Badalona que es celebra religiosament cada mes –exepte mesos festius o de guardar– és una acte sacramental seguit per pocs fans però molt lleials –pocs, per una ciutat de més de 200.000 habitants–. És aburrit. Sí, però és necessari. Hi ha moltes coses a la vida que són aburrides, però que no ens les podem estalviar.

Ara, el Ple, seguit pel canal #plebdn del twitter agafa una dimensió molt diferent. Imaginem-nos un partit de futbol retransmès no per un locutor, sinó pels propis jugadors –fins i tot els de la banqueta!–. Sembla impossible. Els que juguen xocarien els uns amb els altres. Victor Valdés teclejant com el Barça marca un gol faria patxoca, però el podria distreure d’un possible contraatac! O en Messi posant la quinta marxa encarant la porteria, driblant quatre defenses i piulant: “Mira, mira, va para ti, mamá!” per més marcià que sigui el noi, potser seria demanar-li massa! El públic i els de la banqueta? Bé, aquests ja ho fan regularment, però sense l’ajut dels actors principals no és el mateix.

En canvi en un Ple això és possible! Consulteu al twitter el “canal” #plebdn i veureu com el passat dia 25 de la mà –seria millor dir, dels dits?– de @MiquelEstruch @JosepPera @ferranfalco el Ple va ser un èxit comunicatiu! Felicitats per la descoberta. Ara, només faltaria que s’hi afegís l’àrbitre @AlcaldeSerra i més jugadors i jugadores.

Perquè pensar que el que realment mana a Badalona: @casquet_fermi participés, bé… això ja seria com jugar al poquer i guanyar!

Blog d’Accent: Clic, clic, clic (De mica en mica…)

La gent d’Accent Badalona ha encetat un bloc de la mà d’Oriol Lladó (hom diria que ja un històric en el món dels blocs a casa nostra) que crida clarament a la participació. L’Oriol és una persona que expressa les seves opinions sempre d’una manera moderada, argumentada, ordenada, però contundent. Una bona mà doncs, guiada per una bona ment, que busca omplir la pica de mica en mica.

En el segon post del blog argumenta, anuncia, deixar anar aquesta necessitat: “impedir que Xavier Garcia Albiol tingui l’alcaldia” i ho diu segons les seves paraules, “sense mitges tintes”. No puc estar més d’acord, però…

(Què fa! Què fa aquest tio! Ha posat un “però…” a que s’impedeixi que “el largo” tingui l’alcaldia de Badalona! Blasfem! Traidor! Venut!)

Continuo. …però estic d’acord ara, en el 2011. La política s’ha anat convertint en la manera de convèncer la gent per a que ‘no’ voti una opció determinada més que no pas en convencer-la que la que tu defenses és la bona. Això, a part de tenir poc a veure amb la democràcia, ha de tenir data de caducitat! Seria molt perillós que Xavier Garcia Albiol tingués la propera alcaldia? Sí, però per les seves idees, no per que sigui babau o ens caigui malament.

Si aconseguim que no arribi a l’alcaldia, ell i els seus milers de votants no desapareixeran del mapa per art de màgia! I s’haurà de marcar una agenda per elimimar les seves idees sobre immigració del mapa. Haurem de parlar amb els seus votants i amb ell directament a la cara i mirant-los als ulls. Parlar.

Perquè compte, molts creiem que Badalona som tots. ‘Tots’ és una paraula molt senzilla d’entendre. ‘Tots’ vols dir també els votants de García Albiol i ell mateix, oi? L’Oriol i molts això ja ho saben. Però vul deixar-ho clar. La política és l’art de convèncer i deixar-te convèncer. Pel 2015 hem d’aconseguir que o bé el PP o bé molts dels seus votants hagin canviat el xip, sinó tornarem a estar on estem ara. De mica en mica… Clic, clic, clic…

Clica!

© 1998 by Josep Maria Busquets

Aventi d’un regidor del PSC (Moments Musicals…)

Mentre s’acaben de perfilar els serrells de la col·laboració entre tvb1minut i Fent bullir l’olla a Badalona, ofereixo uns ‘moments musicals’ explicant una aventi llegendària d’un regidor del PSC en el segon mandat dels ajutaments democràtics a Badalona. Amenitzem recuperant memòria històrica. vinga!

En el magnífic i engrescador El Joc de Badalona no es poden fer preguntes que no es puguin respondre amb rigor i donant tots els ets i uts. És lògic. Però si es puguessin fer, una bona pregunta seria: “Quin va ser el regidor que…?”

I és que en el segon equip de regidors que va manar a l’Ajuntament de Badalona després de la dictadura n’hi va entrar un que va protagonitzar aquest fet insòlit (o no tant).

En entrar per primera vegada al despatx de la regiduria que li havia estat assignada (no era la de Cultura, easy boys  easy…) es va adonar que l’habitacle estava molt despullat, massa sobri vaja, i va pensar que seria bo decorar-lo d’una manera més… diguem-li… cultivada, més adient als nous temps plens de cultura popular democràtica, que s’estaven vivint. Va decidir doncs trucar al Museu de Badalona (aleshores Museu Municipal) i demanar que li portessin un quadre ben bonic pel seu despatx.

–Museu Municipal?

–Sí, digui’m.

–Sóc el regidor ‘tal’ de la regidurtia ‘tal’ i voldria que m’enviessin una pintura per decorar el meu despatx.

–Si, i quina mena de pintura?

–Home, una de bonica. Del temps dels romans esclar!

— (?)

–Escolti… em sent?

–Sí, el sento… del temps dels romans, diu?

–Sí, esclar, una de les termes romanes, home.

–Segur que no es refereix a una fotografia de les termes, en comptes d’una pintura?

–Ah? Una fotografia feta pels romans? També en tenen? Bé, millor encara… això sí, que sigui en color si-us-plau. Res de blanc i negre, eh!

Quin va ser el regidor que…?