Deixeu-me que parli bé de Ferran Falcó

Quan l’Oriol Lladó em va suggerir per primera vegada que li donés un cop de mà a ell i a Accent, Independents per Badalona, en els primeríssims passos que volien donar en la política municipal de Badalona de la mà d’ERC –ara per fi també amb les JERC i Rcat– em va fer certa mandra, tot i que finalment vaig accedir i ara m’ho estic passant bé amb ells, cosa que ja sospitava que passaria. Per què aquella primera sensació de mandra, doncs?

La darrera vegada que em vaig embolicar en la política municipal –no la primera i darrera segons alguns, despistats!– també em va moure l’amistat amb una gent, la d’ICV aleshores, que tot i que va acabar amb la meva marxa del partit per desacords evidents –un divorci definitiu però amable– també em va deixar un grapat d’amics i amigues i ai… un cert cansament del fet de no poder parlar mai bé d’algú que no fos dels teus i sobretot de no poder discrepar mai públicament del teu partit.

Amb la gent d’Accent tinc quasi la seguretat que no caldrà que em posi la faixa disciplinar de rigor però deixeu-me fer la prova del nou. Deixeu-me que parli bé de Ferran Falcó!

A en Ferran el coneixo només del món de la política, no us vull enganyar. El recordo, per exemple, per la muntanya de preguntes que etzivava al govern de la ciutat en els plens municipals quan estava CIU a l’oposició –un divertiment que lluny del que es pugui pensar animava una mica l’ensopiment general de la sala. També recordo les seves respostes iròniques quan la Maite Arqué –paraules del mateix Ferran Falcó– el renyava! El recordo com un home de partit disposat sempre a pactar — fruit suposo del seu sentit comú i la seva llarga cultura de fer política dins d’una coalició, CIU–. Una persona intel·ligent que argumenta les seves posicions, contundent quan cal, però mai o poquíssimes vegades fregant la desqualificació –alguna vegada potser es deu haver deixat anar, jo no ho recordo–. En fi, una persona amb la que la gent que votem a Badalona i no ho fem per CIU, estem prou tranquils perquè sabem que si mai arriba a ser alcalde no haurem d’exilar-nos políticament –i no estic pensant només amb el PP–. En Ferran és una bona persona que ara es dedica a la política al capdavant d’una opció que no és la meva. Punt. Ja està, ja ho he fet!

Només una cosa: aquest video Ferran, és molt carrincló i els actors semblen sortits d’una pel·lícula del Greco (Ei! De bon rotllo t’ho dic).