Serenitat, bons aliments i millors begudes

Explica el mateix Jean Genet, que en la seva estada a Tànger –buscant la més absoluta de les solituds en un aïllament volgut i trobat– una vegada va rebre correspondència per sota la porta del domicili on residia i va denunciar el servei postal d’Argèlia per haver envaït casa seva sense el seu permís. Com a anècdota té la seva conya i fins i tot podem dir que no li faltava raó a Jean Genet. Però li faltava proporció.

Apresa la lliçó i seguint els passos de Faulker (There is no such thing as bad whiskey. Some whiskeys just happen to be better than others) estic escrivint aquest post amb un vas de martini blanc amb glaçons (Miró, de Reus, que el ‘whiskey’ ara no ve de gust), a la vora del Mac per anar mullant el paladar i el pap, no fos cas que em passés com a Jean Genet, Joan B. Culla, Quim Monzó i d’altres i perdés la serenitat, la proporció i la mesura. Després de les editorials incendiàries d’alguns diaris d’ahir, dels opinadors d’algunes ràdios i televisions públiques i privades, que et fallin també els que no hauries pensat mai que perdrien la ironia i la distància, no sé…

Ahir, al Parlament de Catalunya un quants brètols van intentar impedir l’entrada dels parlamentaris al seu lloc de treball –lleig–, uns altres marcaven les gavardines d’alguns i algunes amb esprais –més lleig–, la policia a cops de porra i com podia –no l’encertem amb els consellers de governació, tu, quina creu!– mirava que els agitadors –mossos infiltrats o no– no se sortissin amb la seva. I amb males formes, potser sí, però el cas és que els imbècils –mossos infiltrats o no– van fracassar. Ole. Això és el que va passar. No té res a veure això amb el feixisme, l’aparició de Durruti, ni “los singles de Malasaña”. Per favor!!!

La gent que escriu i/o treballa als diaris no viu un bon moment professional, em sap greu. A tots ens ha passat alguna vegada o altra a la vida. Però posant-se en plan incendiari no aniran enlloc. Alguns acabaran amb l’autocombustió espontània si no es prenen la pressió més sovint.

Posted on Juny 17, 2011, in Fent bullir l'olla, Pep Mita and tagged , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: