Temps de remull i tocar el dos, però sobretot tornar

Ni fa tanta calor com diuen, ni la farà. Estem a l’estiu i ja està. Negar el canvi climàtic és una poca-soltada, però encaparrar-se en que tots els mals venen d’Almansa és ser massa curt de mires. A casa de la vila mana el PP, sí, i? Això que ens està passant és un efecte directe d’haver decidit tal dia que volíem viure aquí, a Badalona, o és que algú ens hi ha obligat? Doncs som-hi, vivim-hi. Que els carrers de la nostra ciutat bullen? Toquem el dos un temps per agafar aire i tornem.

“Eh, tu, que no tots podem anar-nos-en de vacances, senyoritingo!”

Qui ha parlat de vacances? Jo no. Però si voleu, parlem-ne. Si voleu anar de vacances és molt senzill: us calceu les dues sabates i comenceu a caminar fins que trobeu un bon arbre a la vora d’una bona platja, us remulleu i au, una bona regla de tres a l’ombra. No es necessita res més. S’hi està de puta mare! Però després torneu! Per la mort de Déu, torneu! Aquesta tardor i aquest hivern no han de ser els del nostre descontent!!! Deixem el teiatru pel Shakespeare! Que canviï ell el seu regne per un cavall! Nosaltres no canviem Badalona per cap cromo. S’haurà d’”apatrullar” la ciutat en temps de crisi, dons l’”apatrullarem”.

Rendir-se? Mai!